[ anterior ] [ Continguts ] [ 1 ] [ 2 ] [ 3 ] [ 4 ] [ 5 ] [ 6 ] [ 7 ] [ 8 ] [ 9 ] [ 10 ] [ 11 ] [ 12 ] [ següent ]

Instal·lació de Debian GNU/Linux 3.0 per a Mipsel
Capítol 4 - Obtindre un medi del sistema d'instal·lació


4.1 Un joc de CD-ROM oficials de Debian GNU/Linux

És en gran messura, el mode més fàcil d'instal·lar Debian GNU/Linux, des d'un joc de CR-ROM oficials de Debian (mireu la pàgina de venedors de CD). També podeu descarregar-vos les imatges dels CD-ROM des del servidor de Debian i fer-lo vosaltres mateixos si teniu una connexió de xarxa ràpida i una grabadora de CD. Si teniu un joc de CD i podeu arrencar des dels CD en la vostra màquina, podeu saltar-vos la secció Arrencant des d'un CD-ROM, Secció 5.2; s'han abocat molts esforços per a assegurar-se de que tots els fitxers necessaris estiguin disponibles en el CD.

Si per a l'arrencada inicial del sistema d'instal·lació la vostra màquina no té suport per a l'arrencada des de CD, però teniu el joc dels CD, podreu usar una alternativa estratègica ( com ara disquet, disc dur o arrencar en xarxa). Els fitxers que necessitareu per a l'arrencada a través d'algun altre mitjà també estan en el CD; l'arxiu de Debian en la xarxa i la distribució de carpetes en el CD és idèntica. Quan necessiteu la ruta cap a un fitxer de l'arxiu en concret durant l'arrencada, cerqueu aquests fitxers en els mateixos directoris i subdirectoris del vostre CD.

Una vegada hagueu arrencat el sistema d'instal·lació, podreu habilitar la manera d'obtindre la resta dels fitxers necessaris des del CD.

Sinó teniu un joc de CD, llavors necessitareu descarregar-vos els fitxers del sistema d'instal·lació i situar-los al vostre disc dur, disquets o en un ordinador connectat des del que puguin ser usats pel instal·lador durant l'arrencada.


4.2 Descarregant els fitxers des de rèpliques de Debian

Quan descarregueu els fitxers des d'una rèplica de Debian, assegureu-vos de descarregar-los en mode binary, no en mode text ni tampoc mode automàtic. És important que reproduiu fidelment l'estructura de directoris de la rèplica per a crear una "sub-rèplica" local. No serà realment necessari que feu això si useu disquets; però en farà més fàcil la localització quan els necessiteu. Tindríeu que començar l'estructura del vostre directori local amb un primer directori anomenat disks-mipsel, per exemple:

     current/_subarquitectura_/images-1.44/_sabor_/rescue.bin

No teniu perque descarregar-vos tots els fitxers d'aquell directrori ni tampoc crear els que no necessiteu. Sols anomeneu els directoris igual que en la rèplica i poseu els fitxers en els seus directoris corresponents.

Si la vostra màquina està configurada per a descomprimir/decodificar fitxers en la descarrega, tindreu que desabilitar aquesta característica descarregant els fitxers del sistema d'instal·lació. Doncs ja seran descompimits al seu temps pel instal·lador. Descomprimir-los en el vostre sistema sols us farà perdre temps i espai, ja que els fitxers originals seran automàticament esborrats pel programa descompresor, donat que aquests no seran necessaris pel instal·lador.


4.2.1 Opcions d'instal·lació

Els fitxers que potser necessitareu estan dividits en tres categories:

  1. Els fitxers necessaris per a arrencar el sistema d'instala·lació (p.e. rescue.bin, linux.bin i root.bin)
  1. Els fitxers als quals el sistema d'instal·lació necessitarà accedir per a instal·lar el nucli del sistema operatiu i els controladors dels perifèrics (per exemple, rescue.bin i drivers.tgz)
  1. Els fitxers d'instal·lació del sistema base (p.e. basedebs.tar)

Si teniu funcionant una connexió Ethernet en el vostre ordinador i la targeta Ethernet és una de les compilades a dins del nucli de la instal·lació, llavors sols necessitareu els fitxers d'arrencada del sistema d'instal·lació. L'instal·lador serà capaç d'instal·lar el nucli i controladors de xarxa per a moltes de les targetes Ethernet més comuns.

Si teniu una connexió Ethernet per a la qual l'instal·lador no tingui suport encastat, llavors potser necessiteu els fitxers d'arrencada del sistema d'instal·lació i el d'instal·lació del nucli i els dels controladors dels perifèrics.

Si instal·leu sobre un sistema sense cap connexió de xarxa funcional o si la vostra connexió de xarxa és vía PPP (usant el mòdem) en comptes de Ethernet, llavors necessitareu obtindre tots tres tipus de fitxers abans de començar amb el procés d'instal·lació.

Sinó n'esteu segurs dels fitxers que necessitareu, comenceu amb els fitxers d'instal·lació del sistema d'arrencada. Si fallés el vostre primer intent de configurar la xarxa amb l'instal·lador, llavors podeu sortir, aconseguir els fitxers extra que necessiteu i tornar a realitzar la instal·lació des del principi.

El fitxer d'instal·lació del sistema base basedebs.tar actualment ocupa uns 27M. Si podeu usar un CD o configar la xarxa abans d'instal·lar el sistema base, donat a que és millor fer-ho així, no necessitareu aquest fitxer. La seva localització en la xarxa està llistada en el apèndix (Fitxers d'instal·lació del sistema base de Debian, Secció 11.2.3.4).

Per a usar un sistema Debian per a ensamblar un basedebs.tar des de l'arxiu de Debian, primer instal·leu debootstrap (apt-get install debootstrap). Llavors useu el següent comandament:

     debootstrap binary-basedebs SUITE=woody VERSION=3.0 \
       MIRROR="http://ftp.debian.org/debian" ARCHES="mipsel"

4.2.2 Escollint el joc d'instal·lació correcte

Els fitxers d'instal·lació inclouen les imatges del nucli, les quals estan disponibles per a diverses "subarquitectures". Cada subarquitectura suporta una diversitat de maquinari deferent. Les subarquitectures disponibles per a Mipsel són:

"r4k-kn04"
Aquest és el nucli requerit per a màquines basades en R4000, DECstation 5000/150 i semblants, com ara les basades en R4400, DECstation 5000/260.
"r3k-kn02"
Aquest és el nucli requerit per a màquines basades en R3000, DECstation amb placa base KN02 (o compatible), com ara les DECstation sèries 5000/1xx amb xx=20,25,33 i la DECstation 5000/240.

Els fitxers de configuració del nucli per a aquestes subarquitectures poden trobar-se en els seus respetius directoris sota el nom de kernel-config.


4.2.3 A on trobar els fitxers d'instal·lació

La localització en la xarxa dels fitxers d'instal·lació per a cada sabor mipsel està llistat en el Apèndix. Aquests inclouen:

.../current/r3k-kn02/images-1.44/rescue.bin
.../current/r3k-kn02/images-1.44/rescue.bin
.../current/r4k-kn04/images-1.44/rescue.bin
.../current/r4k-kn04/images-1.44/rescue.bin
imatge de rescat
.../current/root.bin
image(s) arrel o tarball
Fitxers del nucli Linux, Secció 11.2.3.2
binari del nucli
Fitxers dels controladors, Secció 11.2.3.3
imatges dels controladors o tarball
Fitxers d'instal·lació del sistema base de Debian, Secció 11.2.3.4
imatges del sistema base o tarball

La imatge rescue (de rescat) conté un nucli Linux comprimit. S'usa per a arrencar des d'un disquet (quan el transferiu des d'un disquet) i com a font del nucli Linux quan instal·leu aquest en la vostra màquina. El nucli binari linux.bin és un nucli binari sense comprimir. Aquest és usat durant l'arrencada de l'instal·lador des del disc dur o CD-ROM, i no és necessari per a arrencar la instal·lació des de disquets. A més el fitxer linux.bin, és una imatge del nucli en format ELF, el fitxer linux.ecoff conté el mateix nucli en format ECOFF, el qual és requerit per a arrencar des de la xarxa en les DECstation.

Retorneu a Creant disquets a partir d'imatges de disc, Secció 4.3 per a informació important de com crear discs des de les imatges de disquet.

La imatge del disquet arrel (root) conté una imatge del sistema de fitxers temporal que es carrega en memòria després que hagueu arrencat l'instal·lador.

Els controladors dels perifèrics poden descarregar-se com a una sèrie d'matges de disquet o com a tarball (drivers.tgz). El sistema d'instal·lació necessitarà tindre accés al fitxer dels controladors durant la instal·lació. Si teniu una partició de disc dur o esteu connectats a un ordinador accessible pel instal·lador (veieu a sota), seria més convenient usar el tarball. Les imatges de disquet sols seran necessaries si instal·leu els controladors des de disquets.

Quan descarregueu els fitxers també tindríeu que parar atenció al tipus de sistema de fitxers al qual els descarregueu, a menys que useu disquets pel nucli i controladors. L'instal·lador pot llegir imatges des de moltes classes de sistemes de fitxers, incloënt les FAT, HFS, ext2fs i Minix. Quan descarregueu els fitxers a un sistema de fitxers *nix, escolliu tants fitxers com necessiteu des de l'arxiu.

Durant la instal·lació, abans de começar-la, esborrareu la/es partició/ons sobre la/es que instal·lareu Debian. Tots els fitxers descarregats seran emplaçats en particions, no en la que penseu instal·lar el sistema.


4.3 Creant disquets a partir d'imatges de disc

Els disquets d'arrencada actualment són usats per a arrencar el sistema d'instal·lació en moltes màquines amb disquetera. Els disquets també poden usar-se per a la instal·lació del nucli i mòduls en molts sistemes.

Les imatges de disc són fitxers amb tot el contingut d'un disquet en forma raw (en cru -sense format-). Les imatges de disc, com rescue.bin, no es poden copiar simplement als disquets. S'usa un programa especial per a escriure aquestes imatges al disquet sense format. Això és requerit per que aquestes imatges són representacions d'un disc; el qual requereix fer una còpia del sector de les dades des del fitxer al disquet.

Hi han diferents tècniques per a crear disquets des de les imatges de disc, depenent de la vostra plataforma. Aquesta secció us descriu com crear els disquets a partir de les imatges de disc en les diferents plataformes.

No importa el mètode que useu per a crear els vostres disquets, però haureu de recordar protegir-los contra escriptura una vegada els hagueu escrit, per a assegurar-vos de que no es malmeten inintencionadament.


4.3.1 Escriure imatges de disc des d'un sistema Linux o Unix

Per a escriure les imatges de disc a un disquet, probablement necessitareu accedir com a root al sistema. Introduiu un disquet verge en la disquetera. I tot seguit useu el comandament

     dd if=fitxer of=/dev/fd0 bs=1024 conv=sync ; sync

a on fitxer serà la imatge de disc. /dev/fd0 serà el nom usat per la disquetera, però pot ser diferent en la vostra estació de treball (en Solaris, aquesta seria /dev/fd/0). El comandament pot retornar-vos a l'indicatiu de Unix abans d'haber acabat d'escriure el disquet, pel que tindreu que assegurar-vos de que la llum de la disquetera s'ha apagat abans d'enretirar el disquet. En alguns sistemas, tindreu que executar un comandament per a extreure el disquet de la disquetera (en Solaris, useu eject, mireu la pàgina del manual).

Alguns sistemes intenten muntar automàticament els disquets quan aquests són inserits dins de la unitat. Podria ser necessari deshabilitar aquesta característica per a que l'estació de treball us permeti escriure els disquets en mode binari. Desafortunadament, com dur a terme això variarà depenent del vostre sistema operatiu. En Solaris, podeu traballar amb la gestió del volum per a aconseguir l'accés al disquet en mode raw. Primer assegureu-vos de que el disquet està muntat automàticament (usant volcheck o el comandament equivalent del vostre gestor de fitxers). Llavors useu el comandament dd en la forma descrita anteriorment, reemplaceu /dev/fd0 per /vol/rdsk/nom_disquetera, a on nom_disquetera serà el nom de la disquetera que vàreu donar al formategar el disquet (identifiqueu els disquets am el seu nom). En d'altres sistemes, pregunteu al vostre administrador.


4.3.2 Escriure imatges de disc des d'un sistema DOS, Windows o OS/2

Si teniu accés a una màquina i386, podreu tindre accés als següents programes per a copiar imatges de disquets.

Els programes FDVOL, WrtDsk o RaWrite3 poden usar-se sota MS-DOS.

http://www.minix-vmd.org/pub/Minix-vmd/dosutil/

Per a usar aquests programes primer assegureu-vos de que heu arrencat en DOS. Intentar usar aquests programes des d'una finestra DOS en Windows o fent doble clic en aquests programes des de l'Explorer del Windows no espereu que funcioni. Sinó sabeu com arrencar en DOS, sols haureu de premer F8 durant l'arrencada.

NTRawrite és un intent de crear una versió contemporània de Rawrite/Rawrite3 que és consistenment compatible amb WinNT, Win2K i Win95/98. El seu us, a traves d'aquest GUI és molt evident; seleccioneu la unitat de disc a escriure, navegueu a la imatge de disc que desitgeu emplaçar i premeu el botó d'escriure (Write).

http://sourceforge.net/projects/ntrawrite/


4.3.3 Modificar el disquet de rescat per al suport de la llengua nacional

Els missatges mostrats pel disquet de rescat (abans de carregar el nucli Linux) poden mostrar-se en la vostra llengua materna. Per a aconseguir això sinó sou anglòfon, després d'escriure les imatges, tindreu que copiar els fitxers dels missatges proporcionats i una font al disquet. Per a usuaris de MS-DOS i Windows hi ha un fitxer d'arxiu de lots setlang.bat en el directori dosutils, que copia els fitxers correctes. Simplement entreu en aquest directori (p.e.

     cd
     c:\debian\dosutils

) i executeu setlang idioma a on idioma serà el codi de les lletres corresponents a la vostra llengua, per exemple setlang ca per a la llengua catalana. Actualment aquests són els codis de les llengües disponibles:

     ca cs da de eo es fi fr gl hr hu it ko ja pl pt ru sk sv tr zh_CN

Noteu que les descripcions d'aquest manual assumeixen que useu una instal·lació no anglesa; si és així els noms dels menus i botons poden diferir del que vegeu en la vostra pantalla.


4.4 Preparant els fitxers per a l'arrencada en xarxa TFTP

Si la vostra màquina està connectada a una xarxa d'àrea local, podreu habilitar la càrrega sobre la xarxa des d'una altra màquina, usant TFTP. Si intenteu arrencar el sistema d'instal·lació des d'una altra màquina necessitareu emplaçar els fitxers d'instal·lació en llocs específics d'aquella màquina i configurar en ella el suport específic per a arrencar des de la vostra.

Necessitareu configurar un servidor TFTP i per a màquines CATS un servidor BOOTP o un servidor DHCP.

BOOTP és un protocol de IP que informa a l'ordinador de la seva adreça IP i d'on aconseguir una imatge d'arrencada en la xarxa. El DHCP (Dynamic Host Configuration Protocol -Protocol de configuració dinàmic del lloc) és una extensió de BOOTP, més flexible i compatible cap a enradera. Alguns sistemes sols poden configurar-se mitjançant DHCP.

El protocol TFTP (Trivial File Transfer Protocol) s'usa per a servir l'imatge d'arrencada del client. Teòricament, pot usar-se qualsevol servidor, en qualsevol plataforma per a implementar aquests protocols. En els exemples d'aquesta secció ens donaran comandaments per a SunOS 4.x, SunOS 5.x (també anomenat Solaris) i GNU/Linux.


4.4.1 Configurant un servidor BOOTP

Aquests són els dos servidors BOOTP disponibles per a GNU/Linux, el bootpd CMU i l'altre és l'actual servidor DHCP, dhcpd ISC, els quals es troben en els paquets bootp i dhcp de Debian GNU/Linux.

Per a usar bootpd CMU, primer haureu de descomentar (o afegir) la línia corresponent en /etc/inetd.conf. En Debian GNU/Linux, podeu executar update-inetd --enable bootps, seguit de /etc/init.d/inetd reload. De tota manera la línia tindria que ser semblant a aquesta:

     bootps         dgram   udp     wait    root    /usr/sbin/bootpd        bootpd -i -t 120

Ara tindreu que crear el fitxer /etc/bootptab. Aquest té el familiar i críptic format del bons i antics fitxers BSD printcap(5), termcap(5) i disktab(5). Vegeu la pàgina del manual bootptab(5) per a més informació. Per al CMU bootpd, necessitareu saber l'adreça física (MAC) del client. Aquest és un exemple del /etc/bootptab:

     client:\
             hd=/tftpboot:\
             bf=tftpboot.img:\
             ip=192.168.1.90:\
             sm=255.255.255.0:\
             sa=192.168.1.1:\
             ha=0123456789AB:

Com a mínim haureu de canviar l'opció "ha", la qual especifica l'adreça del maquinari del client. L'opció "bf" especifica el fitxer que el client ha de rebre mitjançant TFTP; per a més detalls mireu Situar les imatges TFTP al seu lloc, Secció 4.4.4.

Per contra, establir BOOTP mitjançant dhcpd ISC és relativament fàcil, donat que tracta als clients BOOTP com un cas moderadament especial de clients DHCP. Algunes arquitectures requereixen d'una complexa configuració per a arrencar els clients mitjançant BOOTP. Si la vostra n'es una d'aquestes, llegiu-vos la secció Configurant un servidor DHCP, Secció 4.4.2. Sinó, segurament sereu capaços de fer-ho afegint la directiva allow bootp al bloc de configuració de la subxarxa que contingui al client i reiniciant el dhcpd amb /etc/init.d/dhcpd restart.


4.4.2 Configurant un servidor DHCP

En el moment d'escriure això, sols hi ha un servidor DHCP que sigui programari lliure, anomenat ISC dhcpd. En Debian GNU/Linux, aquest està disponible en el paquet dhcp. Aquesta és una mostra del fitxer de configuració (usualment /etc/dhcpd.conf):

     option domain-name "exemple.com";
     option domain-name-servers ns1.exemple.com;
     option subnet-mask 255.255.255.0;
     default-lease-time 600;
     max-lease-time 7200;
     server-name "servername";
     
     subnet 192.168.1.0 netmask 255.255.255.0 {
       range 192.168.1.200 192.168.1.253;
       option routers 192.168.1.1;
     }
     
     host clientname {
       filename "/tftpboot/tftpboot.img";
       server-name "servername";
       next-server servername;
       hardware ethernet 01:23:45:67:89:AB;
       fixed-address 192.168.1.90;
     }

En aquest exemple hi ha un servidor "servername" que du a terme tota la tasca DHCP, servidor, servidor TFTP i passarela de xarxa (gateway). Segurament necessitareu canviar les opcions de (domain-name), així com el nom del servername i l'adreça client del maquinari. L'opció "filename" hauria de ser el nom del fitxer que rebreu mitjançant TFTP. Després tindreu que editar el fitxer de configuració de dhcpd i reiniciar el servei amb /etc/init.d/dhcpd restart.


4.4.3 Activant el servidor TFTP

Per a tindre el servidor TFTP llest per a funcionar, primer haureu d'assegurar-vos que el dimoni tftpd està activat. Aquest serà habilitat normalment amb la següent línia en /etc/inetd.conf:

     tftp dgram udp wait root /usr/etc/in.tftpd in.tftpd /tftpboot

Mireu en aquest fitxer i recordeu el directori que s'usa per a l'argument de in.tftpd; el necessitareu més avall. L'argument -l habilita algunes versions de in.tftpd per als requeriments de la bitàcola (log) del sistema; això és útil pel diagnòstic d'errors d'arrencada. Si heu tingut que modificar el /etc/inetd.conf, tindreu que notificar sobre la marxa al procés inetd que dit fitxer ha canviat. En una màquina Debian executeu /etc/init.d/netbase reload (per a potato/2.2 i en sistemes més nous useu /etc/init.d/inetd reload); en d'altres màquines, cerqueu la ID del procés inetd i executeu kill -HUP inetd-pid.


4.4.4 Situar les imatges TFTP al seu lloc

Després situeu l'imatge TFTP d'arrencada al lloc requerit, es troba en Descripció de la instal·lació del sistema de fitxers, Secció 11.2.3, en el directori de la imatge d'arrencada tftpd. Generalment aquest directori serà el /tftpboot. Després tindreu que fer un enllaç d'aquest fitxer al que usarà tftpd per a arrencar un client particular. Desafortunadament el nom del fitxer el determina el client TFTP i aquest no té cap estàndard.

Sovint, el fitxer que el client TFTP cercarà serà ip-client-en-hexclient-arquitectura. Per a calcular ip-client-en-hex agafeu cada byte de l'adreça IP del client i convertiu-la a notació hexadecimal. Si teniu a mà una màquina amb el programa bc podreu usar-lo. Primer doneu-li l'opció obase=16 per a establir la sortida en hexadecimal, després introduiu un a un els components individuals de la IP del client. Per a arquitectura-client probeu alguns valors.

Per a les DECstation, hi han fitxers tftpimage per a cada subarquitectura, els quals contenen el nucli i l'instal·lador en un mateix fitxer. El nom en qüestió serà tftpimage-subarquitectura o tftpimage-subarquitectura.gz. Si el tftpimage està gzipped (el nom finaltzarà amb l'extensió .gz), pel que primer necessitareu descomprimir-lo amb gunzip tftpimage-subarch.gz, ja que les DECstation no poden arrencar imatges comprimides per TFTP. Si voleu usar els exemples de configuració BOOTP/DHCP descrits anteriorment copieu l'imatge tftpimage que desitgeu usar a /tftpboot/tftpboot.img.

El microprogramari de les DECstation arrenca per TFTP amb el comandament boot #/tftp, a on # serà el número del dispositiu TurboChannel des del que arrencareu. En moltes DECstation aquest és el "3". Si el servidor BOOTP/DHCP no subministra el nom del fitxer o si necessiteu paràmetres addicionals (de pas) per a comunicar-vos, opcionalment els podeu subministrar amb la següent sintaxi:

boot #/tftp/nom_fitxer param1=valor1 param2=valor2 ...

Diverses revisions del microprogramari de les DECstation mostren un problema referent a l'arrencada en xarxa: comencen les transferències, però després d'algun temps aquestes s'aturen amb un "a.out err". Això pot ser degut a diversos motius:

  1. El microprogramari no respon a les peticions ARP durant una transferència de TFTP. Això ens porta a una interrupció de ARP i la transferència s'atura. La solució serà afegir estàticament l'adreça MAC de la targeta Ethernet de la DECstation en la taula ARP del servidor TFTP. Això es farà executant arp -s adreça-IP adreça-MAC com a root en la màquina que actua com a servidor de TFTP. L'adreça MAC de la DECstation pot ser llegida des de l'exterior entrant "cnfg" en l'indicatiu del microprogramari de la DECstation.
  1. El microprogramari té un límit en la mida dels fitxers que pot arrencar per TFTP.

També hi han revisions del microprogramari que no poden arrencar per TFTP de cap manera. Pot trobar-se un recull a sobre de les difrents revisions de microprogramari en les pàgines web de NetBSD: http://www.netbsd.org/Ports/pmax/board-list.html#proms.

NOT YET WRITTEN


4.4.5 Instal·lant amb TFTP i una arrel NFS

Això és més proper a una "instal·lació TFTP per a poca memòria" perque no desitgeu carregar el disc RAM sinó només arrencar des del recentment creat sistema de fitxers arrel NFS. Llavors necessitareu reemplaçar l'enllaç simbòlic per a la imatge tftpboot per un enllaç a la imatge del nucli (per exemple linux-a.out). La meva experiència arrencant des d'una xarxa es basa exclusivament en RARP/TFTP que requereix que tots els dimonis s'executin en el mateix servidor (l'estació de treball sparc envia una solicitut TFTP de tornada al servidor que va respondre a la vostra solicitut RARP). Tot i així, Linux suporta el protocol BOOTP, però, no sé com posar-ho :-(( També té que quedar documentat en aquest manual?

Per a arrencar la màquina client, aneu a Arrencant des de TFTP, Secció 5.4.


4.5 Instal·lació automàtica

Per a la instal·lació en múltiples ordinadors és possible usar una instal·lació totalment automàtica anomenada FAI. El paquet fai de Debian ha de ser instal·lat en un ordinador anomenat el servidor d'instal·lació (install server). Llavors tots els clients arrencaran des de la targeta de xarxa o disquet, instal·laran automàticament Debian als seus discs locals.


[ anterior ] [ Continguts ] [ 1 ] [ 2 ] [ 3 ] [ 4 ] [ 5 ] [ 6 ] [ 7 ] [ 8 ] [ 9 ] [ 10 ] [ 11 ] [ 12 ] [ següent ]

Instal·lació de Debian GNU/Linux 3.0 per a Mipsel

versió 3.0.23, 16 May, 2002
Bruce Perens
Sven Rudolph
Igor Grobman
James Treacy
Adam Di Carlo